"TEIXINT LA PERSONALITAT"


1.      REFLEXIÓ INICIAL



Parteixo de dos punts de reflexió.
·       Primera reflexió:
A la nostra UEE hi ha un elevadíssim nombre d'alumnes que presenten conductes disruptives en ambients ordinaris.
Majoritàriament són alumnes desmotivats per les classes, l'institut, ...i , per extensió, la vida en general. No li troben cap sentit a estudiar: Per a què? Es pregunten?
A l’aula  reflexionem sobre el tema i decidim que aquests alumnes s'han de descobrir primer cadascun d'ells, i després mostra-ho als companys, als professors i a les famílies i amics; han de descobrir,deia, una habilitat pròpia, alguna cosa que siguin capaços de fer i que puguin aprendre a fer-la be. Decidim, per tant que la habilitat a treballar és:
“Determinar les pròpies habilitats”
·       Segona reflexió:
Tinc el convenciment que la millor manera d'ensenyar i, per extensió, d'educar és fent-ho mitjançant aquelles activitats en les quals un o una és sent realitzat. En el meu cas les labors amb llana suposen desafiament, creativitat, il·lusió, atenció, constància, realització...
·       De la unió d'aquestes dos reflexions surt la idea de treball, es tracta de posar en marxa un: “Taller de llanes”




















2.    ÀMBIT DE TREBALL

“Taller de llanes”

    Al taller es tracta, bàsicament, que els alumnes puguin trobar un moment de reflexió sobre la seva vida. La intenció és que mentre fan una tasca manual el seu cervell “es deixi anar”, vull que es sentin a gust i en confiança, que puguin expressar els seus temors, inquietuds, desitjos, il·lusions, que puguin plorar i riure,... que es puguin expressar sense por a represàlies. El primer objectiu, és, per tant, que mentre parlin posin en ordre els seus pensaments, expressin les seves idees i, amb el meu petit ajut, puguin trobar alguna cosa que els interessi, que els motivi o els il·lusioni. La meva tasca és bàsicament de no intervenció, només escolto i els faig reflexionar. Els saben que el que diuen durant aquelles estones no sortirà del nostre àmbit d'intimitat.
    A la par que van aprenent a parlar i a escoltar, aprenen a teixir. Comencem per aprendre la tècnica, al principi dificultosa, i, a poc a poc, van trobant en aquesta activitat el relax i el benestar necessaris per poder deixar anar les seves inquietuds.
    Vull que vegin en la troca de llana per estrenar un element sensible, ple de possibilitats, vull que descobreixin que amb il·lusió, amb creativitat, amb humanitat, amb esforç, amb perseverança... pot sortir-ne alguna cosa sorprenent, alguna cosa que tingui un trosset de la seva ànima i de la que es sentiran plenament orgullosos.
    Fent un símil amb la troca de llana, aquesta és la mateixa feina que jo vull fer amb cada alumne, vull que trobi a dintre seu les seves possibilitats, que descobreixi una il·lusió, que aprengui a esforçar-se, a perseverar i a sentir-se orgullós de la feina ben feta.









3.   VALORACIÓ

La recollida d'èxits ha estat impressionant, realment ha desbordat les nostres expectatives. Si gairebé tots els alumnes  estan sorpresos d'ells mateixos, encara ho està més el professorat i els educadors que treballa amb ells. Les habilitats obtingudes al taller estan sobrepassant els límits dels nostre ”espai d'intimitat”. Cada noi ha anat trobant la seva habilitat particular, s'ha començat a interessar per algunes matèries de classe, n'hi ha que s'ha posat a estudiar, que ha solucionat els problemes de relació amb els coetanis, qui ha començat a integrar-se en el grup de companys, qui ha descobert l'habilitat per crear amb llanes i que, gràcies a aquestes labors es sent segur d'ell mateix i ha pujat la seva autoconfiança, la seva autoestima i és , fins i tot capaç, de veure altres possibilitats dintre seu.
L'experiència està sent emocionant.












No hay comentarios:

Publicar un comentario